Illa de Socotra al Iemen.
L'arxipèlag consisteix en una illa muntanyosa principal, Socotra o Socotora (3.625 km²) i tres illes més petites, Abd Al Kuri i el parell compost per Samha i Darsa, conegudes col·lectivament com
«Els Germans», a més d'altres illots deshabitats. Abd Al Kuri
i Samha sumen una població d'uns pocs centenars de persones, mentre que Darsa està deshabitada. La principal ciutat
és Hadiboh (8.545 habitants en 2004). L'arxipèlag de
Socotra va ser part de la governació d'Aden, però es va unir a la Governació de Hadhramaut en 2004.
El clima en
general és desèrtic tropical, amb poques pluges, concentrades a l'hivern i més abundants a major altura que a les zones costaneres. Socotora té tres tipus de terrenys
principalment: estretes planes costaneres, un altiplà de pedra calcària amb coves càrstiques i les muntanyes Haghier.
El clima és àrid i semiàrid tropical monsònic (Classificació climàtica de Köppen: BWh i BSh), de juny a setembre tradicionalment l'illa era inaccessible a causa dels forts vents i el mal
onatge. Al juliol de 1999 un nou aeroport va permetre l'accés a Socotra durant tot
l'any.
Socotora és un de les illes d'origen continental més aïllades del món, separant probablement d'Àfrica com una falla durant el Pliocè mitjà, en el mateix conjunt d'esdeveniments que va obrir el
golf d'Aden cap al nord-oest. El llarg
aïllament geològic de l'arxipèlag i la intensa calor i falta d'aigua s'han combinat per donar lloc a una interessant flora endèmica que és molt vulnerable als canvis; almenys un terç de les 800 plantes que es troben en Socotora són endèmiques. Els botànics situen a la flora de Socotra entre les deu que més perill de
desaparició corren al món. Una de les plantes més
estranyes de Socotra és el Dracaena cinnabari, un arbre d'estranya aparença amb forma de paraigua. La seva saba, de color vermell, era buscada en l'antiguitat per a ser usada com a medicina o
tint.
