Fauna marina de la Cala Margarida.

Fotografies i textos cedits per Enric Cahner.

Un petit homenatge.

Quan era petit i veia en Juli Garcés i en Lluís Costart equipats amb el vestit de neoprè de la casa Nemrod (sí, aquell que tenien els Madelmans, de color negre i una franja groga) tenia davant meu a dos herois. Tenia molt clar que de “gran” jo faria el mateix. Recordo que, quan sortien de l’aigua, els anava a veure i els feia mil preguntes sobre el que havien vist. També em fascinava tota la parafernàlia associada a la immersió: les botelles, els reguladors, les armilles hidrostàtiques, els profundímetres, ...  De vegades (eren altres temps i ara seria impensable) sortien amb algun trofeu: nacres de grans dimensions, algun cargol, corall i, fins i tot alguna vegada, amb troballes de tipus arqueològic. Llavors la meva excitació i curiositat arribava al màxim.

Més endavant i gràcies al Joaquín, la Cari Garcés i al Satur, també uns grans mestres de l’art de capbussar-se, vaig poder fer la meva primera immersió: la volta a la negra per sota l’aigua! La meva curiositat per veure de prop i amb detall allò que veia des de la superfície i en les meves breus capbussades començava a ser realitat. Què hi havia més enllà de la Negra? Quines sorpreses s’amagaven sota el cap Gros? Com era el “rec” on es pescaven els calamars? Quedava encara algun Nero?

Enric Cahner

La Cala sota el mar.

No sé si és veritat, però intueixo que davant de la Cala hi tenim un dels roquissars més extensos de la Costa Brava. Aquest gran escampall de pedres, roques, esculls i illots, intercalats amb Prats de Posidònia i petits canals de sorra, arriba, més o menys, fins als 35 metres de fondària.

El fons marí de la Cala és un autèntic paradís pels peixos: sards, orades, morenes i congres, serrans i julivies, tords de tota mena, escòrpores, bròtoles, etc.. Però malauradament, i a causa de l’impacte humà, hi trobem a faltar peixos que, en altres temps eren abundants: neros, corballs, cànteres i rajades, per exemple.

Aquesta gran diversitat també es pot aplicar pel que fa als invertebrats i a les algues. El substrat rocós de la Cala és un lloc ideal per a nombroses espècies d’invertebrats: llagostes, crancs, madrèpores, mol·luscs gasteròpodes i bivalves, pops, sípies i calamars, coralls, esponges, etc.. sense oblidar-se de l’immens tapís i mosaic d’algues; indicadores d’una bona qualitat de l’aigua.

En general, els fons rocosos van associats a costes retallades i a la presència de penya-segats. El Cap Gros n’és un bon exemple; un massís que s’enfonsa verticalment fins més enllà dels 20 metres de fondària, on hi ha grans blocs que l’erosió ha desprès i que han rodolat fins a acumular-se al fons, creant una mena de caos ordenat. Aquests blocs, a mida que van guanyant fondària, donen pas al coral·ligen, una mena d’escull natural format per l’acumulació d’algues amb esquelet calcari i que forma una roca plena de forats i caus, un amagatall perfecte per a peixos i invertebrats de tota mena. Un cop ja situats als 23-24 metres de fondària comença, de sobte i sense cap mena de transició, la planura de sorra, el que els pescadors anomenen el net, que es perd en l’infinit.

 

Un aspecte que tampoc cal oblidar de la riquesa dels fons marins de la Cala és la presència de prats submarins de Posidònia. Fins fa poc la Posidònia arribava fins a molt poca fondària (fa 20 anys encara hi havia una taca ben gran on hi ha les boies). Actualment la praderia, llevat d’alguna taca dispersa, la trobem a partir dels 15 metres de fondària, sobretot al cantó de garbí de la cala. La regressió de la Posidònia és el preu que hem hagut de pagar per la contaminació i la construcció de la Marina Palamós.

 

El fons marí de la Cala és un patrimoni natural extremadament fràgil. La seva preservació i protecció depcaèn, en gran mesura, de cadascú de nosaltres. Per sort, gràcies a la depuració d’aigües residuals, la qualitat de l’aigua de mar ha millorat molt en els últims anys (recordeu quan bufava el vent de llebeig i tota la “merda” de Palamós venia cap a la Cala?). Tot i la millora en aquest aspecte, que s’ha traduït amb el retorn de moltes espècies d’algues indicadores d’aigües netes, encara hi ha molta feina per fer.
Les principals amenaces a que es veu sotmesa la cala són:

Pesca irresponsable


Gairebé tothom, a la Cala, ha pescat. De nens tots hem empaitat crancs, hem agafat pops i hem pescat peixets amb el salabret.  Sembla que és una mena d’instint caçador que no ens acabem de treure de sobre, des dels més petits als més grans. El que no és bo és una pesca indiscriminada i malmetre qualsevol cosa que es bellugui pel fons del mar.

 

  • Eduquem als nostres fills en el respecte per la natura i en l’observació d’organismes vius en el seu propi hàbitat. La Cala és un lloc ideal per fomentar aquests valors.
  • Un peix viu sempre és més bonic que un peix mort.
  • Un peix viu és de tothom i el poden observar moltes persones durant molt de temps. Un peix mort és només del qui l’ha pescat.
  • Una fotografia d’un peix és per a sempre. Un peix mort i cuinat és un plaer efímer
  • Abans de pescar un peix, una estrella de mar, un cargol viu, etc.., penseu bé si val la pena eliminar un animal salvatge del seu hàbitat.
  • Apreneu a conèixer quines espècies són vulnerables* i no s’han de pescar ni malmetre sota cap concepte.
  • No llenceu res al mar que el pugui contaminar ni utilitzeu productes químics (sulfat de coure) per agafar cucs de pescar.
  • Procureu no capgirar les pedres del fons del mar per veure què hi ha a sota. Si ho feu, torneu les pedres a la seva posició inicial.
  • Si poseu boies poseu-les amb un boiarí per tal que la cadena no llauri el fons del mar
  • En els darrers anys s’han detectat la presència de “cucaires”; uns submarinistes que es dediquen a agafar cucs per a esquer viu. Van sense aletes, molt lastrats, porten una mena de palanca de ferro i ho fan d’una manera molt discreta, gairebé d’amagat. Aquesta activitat extractiva malmet de manera irreversible el fons marí: amb la barra de ferro capgiren i llauren el fons marí de manera irreversible i deixant un paisatge totalment desolat al seu pas. Si els detecteu ho podeu denunciar als mossos o als forestals.

*Espècies vulnerables: no les pesqueu:

*Nero o Mero, Corball, Nacra, Llagosta, Esclop o cigarra, Càntera, Cavallet de mar, Cargol de porcellana o Cypraea,    Cap Roig (cada cop se’n veuen menys), Murena.

 

 


Els peixos que donen color al fons de la Cala

Peixos a les roques


Or i plata al Mar


Peixos camuflatge


Mol.luscs


Invertebrats


Crustacis


Cnidaris


Altres invertebrats



Google Translator:



Accesible con:

 

Teléfono móvil

Tablet

Ordenador